ANÀLISI ANUNCI: "LOTERÍA DE ESPAÑA, PANCHO"

Tot seguit, fem una anàlisi del llenguatge audiovisual que trobem en l’anunci de “ Lotería de España, Pancho”. Per dur-lo a terme, ens basarem en els aspectes morfològics, sintàctics i semàntics del llenguatge audiovisual.

En primer lloc, des d’un punt de vista denotatiu, hem de tenir present els aspectes morfològics. Cal dir que es tracta d’un anunci original i bastant abstracte, ja que malgrat representar escenes de feines quotidianes , aquestes són protagonitzades per un gos. També cal posar èmfasi en els elements sonors que acompanya l’anunci. Durant la majoria d’aquest, sona de fons una música melancòlica a causa de la desaparició del gos. Un cop es veu la nova vida d’en “Pancho”, la música canvia i escoltem una cançó de festa i alegria en què ara es troba el gos. A més, cal tenir present que la veu de l’home és trista i de preocupació. 

En segon lloc, farem una ullada a alguns aspectes sintàctics de l’anunci:

Començarem per veure els diversos plans que  podem observar, és a dir, com varia l’apropament de la càmera respecte la realitat:  en un primer moment, trobem un pla narratiu americà o pla ¾ , en què veiem un senyor fins als genolls i apreciem el seu rostre de preocupació. Tot seguit trobem un pla expressiu detall o insert, en el qual veiem el marc de fotos amb el seu gos, en “Pancho”. En aquest moment és la primera vegada que es mostra el futur protagonista. Posteriorment, el gos passa a ser el personatge principal. Si considerem el gos com a subjecte (persona), podem parlar d’un seguit de plans generals curts i plans mitjos-curts,  a través dels quals es descriu l’acció i ens  situa en un context. També dóna més importància a en “Pancho”. Després, quan torna a aparèixer l’home a taula amb el gos, veiem un pla descriptiu general. A continuació, el gos surt estirat i, podem parlar d’un pla narratiu mig-llarg en què perdem de vista el context i es posa èmfasi en l’acció i l’expressió del personatge. Finalment, apareix l’home per última vegada amb un pla narratiu mig-curt que cada cop s’acosta més, possiblement per remarcar la seva expressió. Tot seguit, veiem un pla descriptiu general que mostra la nova vida, el nou context d’en “Pancho”. En tot l’anunci, en general, parlem de plans tancats que intenten mostrar l’expressivitat dels personatges.

D’altra banda, podem parlar de la il·luminació. Al llarg de l’anunci observem que quan surt l’home trist i preocupat hi ha poca llum que accentua els seus sentiments. Per contra, quan apareix el gos, la il·luminació és més elevada, ja que li dóna importància i, al final, quan en “Pancho “ està a la nova casa hi ha molta més il·luminació per crear una atmosfera de benestar i felicitat. 

Referent als colors, cal ressaltar que a la casa de l’home hi predominen tons rogencs, és  a dir, temperatures baixes que ajuden a remarcar l’estat de preocupació del senyor.  En canvi, a l’escena final de la nova casa del gos, els colors són molt més vius i crear una atmosfera de festa i riquesa. Finalment, ens hem de fixar en el color que caracteritza la “marca” anunciant: el verd. Aquest color representa l’esperança, en aquest cas particular, l’esperança de que ens toqui la loteria. 

Pe un altre costat, trobem l’angulació i la inclinació de la càmera. En aquest anunci cal ressaltar l’angle picat, és a dir, la imatge vista des de dalt, que dóna una sensació d’inferioritat. Trobem aquest tipus d’inclinació quan surt en “Pancho” fent les diverses tasques de la casa. Per contra, sempre que surt l’home trobem un angle mig i angles rectes. 

En general, parlem d’una distància focal mitja i sembla que s’utilitzi un objectiu zoom. A més, els moviments òptics en què l’objectiu és variable. El ritme és dinàmic ja que trobem molts plans curts (PM) i aquest canvi dóna una sensació de ritme. 

Per acabar l’apartat d’aspectes sintàctics, cal fer referència a les transicions i als trucs i efectes. En aquest anunci trobem molts salts en el temps i en l’espai i, per tant, parlem d’el·lipsis. El sistema més utilitzat és l’encadenament. També trobem molts trucs que permeten crear imatges que rarament podríem trobar a la realitat, com és el cas del gos fent les feines de casa (Stop-motion). Referent a la postproducció, podem dir que són abundants els diversos efectes digitals que hi trobem, en general, òptics. Finalment, trobem la veu en off que ens informa de les activitats que realitza el gos. 

Per últim, cal fer un cop d’ull als aspectes semàntics, és a dir, els recursos estilístics que s’utilitzen:

Per un costat, podem veure una personificació del gos al llarg de tot l’anunci, ja que aquest fa les coses que acostumen a fer les persones i no són pròpies d’un gos. També podríem considerar una hipèrbole al llarg de l’anunci, ja que un gos pot fer les coses que fa a l’inici, com seure, però no podrà arribar a l’exageració de fer les feines que fan els humans.  A més, podríem parlar d’una repetició d’imatges, en què el gos apareix un cop rere altre realitzant una tasca diferent. 

D’altra banda, si fem una anàlisi des d’una visió connotativa i interpretativa, podem dir que aquest anunci transmet una posició d’esclavatge per part d’en “Pancho”. Aquest mentre és “pobre” ha d’obeir al seu amo i fer totes les feines de la vida quotidiana, en general, les què acostuma a fer la dona i sempre el veiem a l’interior de la casa. Un cop suposem que guanya la loteria, dic “suposem” perquè no es fa explícit durant la trama de l’anunci, el gos se situa a l’exterior i passa a ser ric i lliure i pot viure una vida despreocupada sense haver de treballar. També trobem un to irònic i humorístic al llarg de l’espot publicitari, ja que el gos realitza les feines de la llar i el seu amo parla de “lo normal para un perro”. A més, quan l’home li senyala que vagi a tirar la primitiva, el gos es troba fent “el gos”, és a dir, es troba fent el manta igual que molts cops fem les persones. Per tant, trobem un punt d’ironia en aquest sentit. Finalment, afegir que ens transmet la possibilitat de guanyar la primitiva indiferentment de la classe social ens què ens trobem i, entre altres, del nivell de formació que tinguem.  També dir que les imatges del gos a l’inici semblen estar gravades amb una càmera d’ús quotidià, que ens transmet una sensació de normalitat.