En aquesta pràctica, hem analitzat conjuntament amb la Silvia Sánchez i la Pamela Vicente, un videojoc que considerem oportú per treballar en l’àmbit educatiu.
Per tal de dur a terme aquesta anàlisi, hem tingut presents els destinataris a qui va dirigit; els objectius educatius que permet assolir; i el procés d’aprenentatge que es pretén dur a terme, entre altres. Posteriorment, hem proposat una estratègia per introduir aquest programa en un context educatiu.
Som-hi, doncs, ha descobrir aquest videojoc/programa educatiu!
Els videojocs a l’aula:
Fa relativament pocs anys que s'ha posat de moda l'ús de videojocs a les aules. Van aparèixer a partir de l'escola nova (teoria pedagògica) per_fomentar l'aprenentatge.
Els videojocs permeten una aproximació de caire més experimental i, el fet d’anar superant un seguit de proves que en cada videojoc varia és efectiu per potenciar l'aprenentatge en l'activitat en la que estem immersos i de la qual som partícips.
Poden ser tant jocs individuals com jocs en grup, tot depèn del tipus de videojoc i com aquests estiguin plantejats. Hi ha molts videojocs que es poden jugar online.
Poden ser molt efectius per la resolució de problemes; els hi ha que estan adreçats a treballar conceptes específics de currículum com ara les matemàtiques, llengua, història... És imprescindible saber a quin tipus de públic van destinats i quin és el rol del docent per tal de que l’aprenentatge sigui efectiu. Doncs, encara que no ens adonem, els videojocs tenen implícits uns valors i una ideòloga determinada amb la qual el professorat ha de saber plantejar als alumnes els diferents tipus de jocs, ja que es pot estar a favor o en contra. Tots els jugadors han de ser conscients que un cop comencen a jugar a un videojoc han d’acceptar una sèrie de normes i, per tant, unes pautes de comportament.
El videojoc que hem triat com a possible per tal de fer-lo servir en un aula es diu “Viatge per l’Europa dels ciutadans” i, es tracta d’un programa educatiu destinat a alumnes de l’ESO i de Batxillertat, que facilita l’aprenentatge sobre els Estats membres de la Unió Europea i de les institucions i / o organitzacions que la formen.
Aquest joc està estructurat en tres mòduls principals que són:
- Una base de dades, on hi ha informació gràfica, així com informació textual de la Unió Europea.
- Un mòdul d’autoavaluació per tal que els alumnes coneguin quins coneixements tenen respecte als països membres i institucions de la U.E.
- Un joc d’estratègia per posar a prova els coneixements dels alumnes respecte al tema a tractar, en el qual poden participar un màxim de tres jugadors al voltant d’un viatge hipotètic per la U.E.
La ideologia que està amagada en aquest joc i que es vol transmetre als alumnes és el sentiment de ser ciutadà europeu.
Considerem que aquest joc és idoni per treballar-lo a la classe de Història, Societat i també es pot fer servir en alguna classe de Cultura, així com en Geografia.
Si el fem servir en la classe de Història, Societat, Cultura o Geografia, es poden treballar conceptes com les dates més significatives de la creació de la U.E.; quan es van anar afegint els diferents països; acords als quals van arribar; institucions que la formen; situació geogràfica... i les relacions d’aquesta amb els altres continents i països de món.
Per començar, el docent faria una breu explicació del tema que es volgués tractar en concret, per exemple, els països que formen la U.E. i després els hi pot fer experimentar amb el videojoc on estan situats aquests països i aspectes referents als motius de la unió, trobar al mapa on es troba cada país...així els alumnes experimentaran individualment.
Com hem dit anteriorment, aquest tipus de classe estaria enfocada a alumnes d’ESO o de Batxillerat i, l’explicació del docent podria ser de 10 minuts, en la qual es donés als alumnes unes preguntes per respondre sobre el tema que es vol tractar, d’aquesta manera es deixarien uns 35 minuts per tal que els nens juguessin i busquessin les preguntes i, als últims 10 minuts de classe, es corregirien entre tots.
L’únic inconvenient que trobem en aquesta pràctica seria el fet que en algun moment donat marxés la llum perquè al no ser un joc online, encara que no funcionés bé permet, es podria continuar jugant i, el fet que si fa relativament poc temps que un país s’ha incorporat a la U.E., aquest no apareixerà al joc si no s’ha actualitzat.
Només s’ha de tenir clar a quin tipus de públic volem arribar, quina metodologia volem seguir i com plantejar l’activitat per tal que resulti atractiva pels nostres alumnes i aprenguin de forma inconscient.
Finalment, adjuntem un enllaç en el qual podreu trobar més informació sobre aquest programa, la descripció detallada de l’activitat i la guia didàctica corresponent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada